Moving from individualism to systemic approach
Moving from individualism to systemic approach
Mobin Rashidi1 Ismail Sadri Demirchi2 Mohsen Rashidi3 Shayan Sheikh4
1) Doctorate in Counseling, Kurdistan University; Sanandaj
2) Professor, Consulting Group, Faculty of Educational Sciences and Psychology Mohaghegh Ardabili, Ardabil, Iran
3) Bachelor of Guidance and Counseling, Shahid Modarres Campus Teachers University, Sanandaj
4) Bachelor of Educational Affairs, Shahid Modarres Campus Teachers University, Sanandaj
IOI Code
:
ABKH-ACAZEK
Publication :
4th International Conference on Applied Researches in Humanities, Economics, Management & Accounting(icrhema.com)
Abstract :
L enfocament centrat en l individu, que postula l «individu» com a unitat primària d anàlisi i tractament, ha dominat la psicologia i la psicoteràpia durant un segle. No obstant això, les observacions clíniques sobre la recurrència de símptomes en el context familiar, la investigació en comunicació i cultura, i les aportacions de la Teoria General de Sistemes i la cibernètica han donat lloc a una perspectiva sistèmica com a alternativa teòrica i clínica. Aquest article pretén reconstruir analíticament aquesta transició i avaluar-ne les implicacions teòriques, clíniques i culturals. La metodologia de recerca consisteix en una revisió teòrico-analítica de la literatura clau i de metaanàlisis de referència. Els resultats indiquen que aquesta transició representa un canvi epistemològic: de la causalitat lineal a la circular; de situar els símptomes dins l individu a comprendre ls a través de patrons interaccionals i semàntics; i del rol de terapeuta-observador al de terapeuta-participant. Les principals escoles de teràpia familiar —incloent-hi els enfocaments multigeneracional, estructural, estratègic, de Milà, experiencial, centrat en les emocions, centrat en solucions, narratiu i col·laboratiu— han desenvolupat aquesta perspectiva de maneres diferents. L evidència científica avala l eficàcia de les intervencions sistèmiques en diversos àmbits, tot i que encara cal dur a terme investigacions específiques per a cada context (autòctones). A més, les crítiques feministes i culturals han posat de manifest la necessitat que la teoria sistèmica es mantingui sensible a les qüestions de poder, gènere i cultura. En definitiva, l enfocament sistèmic no substitueix l individu; més aviat, el redefineix dins d una xarxa de relacions i obre el camí per integrar diversos nivells d intervenció.
Keywords : individualisme enfocament sistèmic teràpia familiar causalitat circular cibernètica teoria dels sistemes familiars cultura